El perdut
EL PERDUT
Ahir, quan
era complet per la fondada aquella,
plena de llops i de canyades plena,
i l’aigua del riu et mansa corria
banyada pel sol del mes d’agost;
vaig eixir per el poble de la solana,
damunt d’una burret a campeja na,
per veure la clota dels meus amors.
Quan per baix del pinar o en la fonteta
l’ocell et cantarà cançonetes
plenes d’amor,saltant per les rame tes,
i les aigües baixant per la costera
buscaven el soroll del treball;
pèl camins que jo me se jo de memòria,
dels que tenen cadascú la seua història,
recte m’encantava jo al teu màs.
Sara Gimeno 2 eso n05