Pepet el cavaller
Això era i no era un grandiós cavaller, que no tenia por de res. Ell vivia en un castell, que pareixia un femer. El grandiós cavaller acabava d’anar-se’n de casa. La veritat és que el rei i la reina (els seus pares) l’havien deixat amb les maletes a la porta del castell. Eix cavaller, per si no era poc,
no sabia fer res de res i quan eixia al carrer la gent sempre li deia el mateix:
-Pepet, Pepet, eres un bon cavaller, però has de buscar-te una algú que netege per tu!
I ell, de tant escoltar les queixes i els consells dels habitants d’aquell regne, se’n va anar a buscar una esposa. Com era tan gandul, en comptes de buscar-la ell va anar a la bruixa Baballaga (una bruixa amb molta reputació per la seua eficàcia en la màgia) i ella li va donar un arc i una fletxa:
-
Tira la fletxa i on caiga estarà la teua futura esposa.- li va dir la bruixa abans de tancar-li la porta als nassos.
Pepet (el grandiós cavaller) va pujar a una gran colina i va llançar la fletxa amb l’arc. Pepet va arrancar a córrer d’arrere la fletxa. Quan va trobar la fletxa, estava davant d’un arbust i, pensant-se que havia fracassat, es va ajupir per a agafar la. De sobte, mentre estava ajupit, va sentir com es queixava un animalet darrere de l’arbust, a l’escarbar entre la planta va veure que era una rabosa molt bonica, que tenia una pota davall d’una pedra. Pepet s’arrimà amb compte i l’hi lleva la pedra de damunt la pota, agafa l’animalet i se l’emporta al seu castell. Quan va arribar al castell amb el pobre animalet, tot el món li va preguntar d’on provenia eixa criatura. Al contar-los la història a la gent del poble, li van donar uns quants aliments per a l’animalet.
Pepet es va adonar que tenia una vida al seu càrrec i només arribar al castell es va posar a netejar-lo tot de dalt a baix i, conforme passava el temps la gent del poble va anar adonant-se que Pepet, el que tots coneixien com a un gos malfaener, havia desaparegut i en el seu lloc van trobar a un Pepet responsable i que ja no tenia problemes per a trobar esposa, ja que totes les joves del poble es van tornar boges per ell. Va passar un mes i una nit quan Pepet acariciava a la rabosa, ja curada, sense voler li va estirar un pel de color negre que l’animalet tenia al cap i per art de màgia la rabosa es va convertir en una jove molt bonica que estava molt enamorada de Pepet per com va ser capaç de canviar per ella. Al poc temps Pepet i la noia es van casar i van ser molt feliços.
Mònica Garcia Ibañez.