L’arbre perillós
Hi havia una vegada un grup de xicons que se’n van anar a una mansió a les afores de Xixona, perquè deien que la mansió estava encantada.
Jeni, Noemí, Carla, Alex, Aitor i Miquel es van dirigir cap a la mansió, quan van arribar era de nit i es va posar a ploure, es van ficar dins de la mansió i la van inspeccionar.
Com no sabien que fer es van posar a jugar a la botella, a Jeni li va tocar besar-se amb Aitor. Però com era molt lleig, no va voler, es va cabrejar i se’n va anar al bosc ella soleta. Mentre els altres jugaven, Aitor era l’únic que es preocupava per ella, perquè estava enamorat, tots pensaven que era un cabreig passatger i que tornaria prompte. Van passar 15, 30, 45 minuts fins i tot una hora i Jeni no va tornar, i ja es van començar tots a preocupar.
Aitor no va aguantar més i va anar a buscar-la i, com no volien perdre a un altre amic, van anar amb ell. Es van endinsar en l’ombrívol i espantós bosc, però no la van trobar.
Van trobar un arbre on hi havia gravades dues sigles la J i la M, no sabien el que voldria dir. Carla va trobar un forat molt estrany, era com un botó, el va prémer i es va obrir una porta, tots van voler entrar, pensaven que si Jeni estava en algun lloc havia de ser i eixe.
Tots es van quedar bocabadats, hi havien molts quadres de persones semblants a Jeni i a Miquel i ells no ho comprenien.
Van estar caminant, caminant fins que van arribar al final, era una porta, Miquel la va obrir.
Allí estava, era Jeni assentada en un silló de plomes, estava molt diferent i contenta. Li van preguntar com havia arribat fins allí, però no els va fer cas, Alex estava nerviós i no parava de dir:
-Jeni, vinga anem-nos-en!
Jeni, no contestava, però pareixia que anava a dir alguna cosa…
-Miquel deixa que se’n vagen, així podem viure els dos junts estem destinats no has vist els quadres, t’estime.
-No puc, perquè ja estime a Noemí, estem eixint junts, hui fa una setmana, vam començar el mateix dia que Alex i Carla.
-No pot ser!! Estem destinats!!-De sobte a Jeni li va començar a eixir foc per la boca i el cabells se li van posar de punta, es va consumir en el foc.
Mai més van tornar a veure a Jeni. En canvi Noemí i Miquel i Alex i Carla, les dos parelles, al cap de pocs anys es van casar. Aitor va trobar una xica bona i amable, amb qui es va casar al poc temps de conèixer-la. Això és el que diuen, però ves tu a saber!
Cristina Francés, 1ESO, n01