Exelisior
Vigila, ocell, vigila,
no perdis mai el teu cami,
no et deixes dur a la tranquil·la
perquè sinó mai aniràs al port.
Gira, gira els ulls enlaire,
no mires les coses roïns,
dóna el front en el gran aire,
sempre, sempre vola mar endins.
Sempre amb les ales suspeses,
del cel al mar transparent,
sempre entorn aigües esteses
que es moguen suaument.
Fuig-ne de la terra innoble,
fuig dels horitzons roïns:
sempre al mar, al gran mar noble;
sempre, sempre mar endins.
Fora terres, fora platja,
oblida’t de ton regrés:
no s’acaba el teu viatge,
no s’acabarà mai més.
Perquè sinó voles suaument,
mai arribaràs al teu port anglès.
Esperança Espí Alfaro 2. E.S.O